Sant Jordi, aquella època de l’any tan bonica i especial. La primavera ja s’ha instal·lat i arriba la calor, el bon temps, el canvi d’armari, les escapades de cap de setmana a la platja, els dies llargs aprofitant fins a l’últim raig de sol que ens regala el dia, i un llarg etcètera de coses que floreixen com ho fan els arbres i les flors que ens rodegen.
La llegenda de Sant Jordi relata la història d’un poble que es va veure atacat per un drac. Per molt que intentaven mantenir al drac content donant-li menjar, va arribar un moment en què ja no era sostenible i es van veure obligats a sacrificar persones. Per decidir qui anava a morir a mans del drac van fer un sorteig al mig de la plaça del poble. La mà innocent era la princesa, que amb tota la mala sort del món, va treure el seu nom, una notícia tràgica i que va deixar sense paraules a la resta de ciutadans.
Així doncs, la princesa va anar cap al bosc a la cova del drac assumint el destí que li havia tocat. De cop i volta va aparèixer un príncep anomenat Jordi.
En Jordi va lluitar contra el drac i el va derrotar, salvant així a la princesa i al poble, on de cop va passar a ser un heroi. Es diu que de la sang que va deixar el drac en va néixer un ram de roses, i que, Sant Jordi, en va agafar una i li va regalar a la princesa.
Aquesta és la típica història que ens han explicat de petits a l’escola, però avui dia hi ha milers de variants. Sant Jordi és molt més que una llegenda de l’edat medieval. Hi ha qui ho explica dient que és la princesa qui va matar al drac i salvar a Sant Jordi, o que es van fer tots amics i no van matar a ningú, o que el drac era bona persona i només volia fer amics, però li costava i per això tenia aquell comportament.
Sigui la que sigui la verdadera o la que un vulgui creure, Sant Jordi és una de les festes més boniques de l’any. Es regalen roses, es regalen llibres, es respira un ambient diferent de felicitat pels carrers.
Trobem roses de totes les mides, formes i colors. Solidàries, reivindicatives, en forma de piruleta, de gominola o també de pernil. Sí, si, de pernil i de formatge. No tot es queda en les flors, les variants, igual que les de la història, tornen a ser infinites.
A Xarcuteries Bosch fa molts anys que fem la nostra versió de la rosa de Sant Jordi, unes roses que no cal posar-les en un gerro i veure com van morint a poc a poc, són roses que et donen un altre tipus de plaer, un plaer al paladar.
Un punt de la màgia de la festa de Sant Jordi està a gaudir dels petits plaers de la vida, com pot ser una bona lectura o la cara de felicitat de quan regales una rosa a la persona que estimes i et tornen un somriure que val or. Veure la cara d’algú que gaudeix d’una rosa de pernil i es deixa emportar pel sabor i la història que hi ha darrere d’aquella rosa, no té preu. Perquè menjar pot ser com gaudir d’una bona lectura que aconsegueix submergir-te en una història i et fa viatjar en l’univers que planteja l’autor. El mateix pot passar amb la gastronomia i això és una màgia que només es pot sentir si la vius en primera persona.
Feliç Sant Jordi a totes i a tots, i que la llegenda continuï!
